Español
EnglishAvui dia, en màrqueting, la valentia no és opcional. Rob Lenois, director creatiu executiu de Grey New York, ho exposa obertament: “La valentia és el preu que han de pagar les marques a mesura que l’expectativa per part dels seus consumidors creix i la captació de l’atenció és cada cop més difícil”.
Efectivament, val la pena ser valent. Els rèdits d’una estratègia agosarada són substancials. De fet, només la valentia pot conduir a la creació de comunitats d’usuaris que acabin fidelitzant-se amb la marca. No és només una qüestió de teixir uns bons relats, memorables i adaptats a les necessitats de les audiències. Els relats han de contenir al seu torn els espais buits justos perquè acabin convidant els usuaris a emplenar-los. Els creatius han de subministrar adequadament les el·lipsis dels seus relats i marcar el camí a l’audiència per completar-los i enriquir-los.
En un article publicat a Think with Google, Rob Lenois utilitza una expressió que trobo especialment afortunada en aquest sentit:
“La millor narrativa neix d’extrems: les històries humanes que provenen de les vores. Els extrems creatius poden ser qualsevol cosa: un pressupost reduït, un talent difícil, una història horrible o una limitació de format aparentment impossible”.
Les restriccions són necessàries per fer emergir la creativitat (i la valentia). Alguns dels millors exemples de narratives audiovisuals originals es troben als bumper ads, les peces de 6 segons pòrtic dels continguts de Youtube, que han esdevingut les unitats mínimes de la comunicació audiovisual.
Si més amunt asseguràvem que la valentia en les marques no és opcional, és en part perquè el consumidor ha passat a ser partícep creatiu dels universos de les pròpies marques. El consumidor d’avui està informat i és co-creador actiu de continguts, productes i experiències, com es demostra en tantes i tantes experiències narratives aportades pels fans, des de Star Wars a PAW Patrol.