Español
EnglishConferència impartida en el marc del Festival Internacional de Cinema Turístic d’Amorgos (Grècia), el 13 de novembre de 2020.
Deixin-me començar amb una imatge.
Aquesta imatge, subministrada per l’aeroport de Terol, mostrava un Air France Airbus A-380, l’avió de passatgers més gran d’Europa, circulant fins al seu lloc d’aparcament.
Aquesta impactant imatge il·lustrava un article d’un diari espanyol el dissabte 25 d’abril, només una setmana després de la Setmana Santa més especial que la indústria turística recordarà en dècades. En aquelles setmanes, centenars d’avions romanien estacionats en aeroports europeus com el de Terol, sense data per reprendre el vol.
Durant més o menys els mateixos dies, vaig tenir l’oportunitat de descobrir un article molt interessant escrit pel reputat professor de turisme Francisco Dias, de l’Istituto Politécnico de Leiria de Portugal. Francisco Dias va explicar que el model turístic clàssic de les “3 S” de finals del segle XX s’hauria de formular en altres termes després de la pandèmia de la covid-19. El professor Dias suggeria que, en lloc de descriure una oferta turística basada en “Sun”, “Sea” i “Sand”, el “nou” model de turisme de les “3 S” haria de descriure un turisme “Slow”, “Smart” i “Small”.
Després de setmanes de reflexió, vaig intentar enllaçar els pensaments acumulats durant aquell moment tan especial en una composició gràfica.
La pandèmia canviarà la nostra manera de viatjar en el futur. No hi ha cap dubte. Des de viatjar per veure el món, visitarem llocs específics per viure experiències úniques que ens agradin directament. Potser no tot el turisme serà lent, però, per sobreviure, sens dubte haurà de ser intel·ligent i petit.
En el nou context, el vídeo, convertit en un koiné comunicativa global, tindrà un paper molt decisiu.
Què és l’Smart Tourism?
Bàsicament, l’Smart Tourism és l’oferta consolidada mitjançant eines basades en la informació i la comunicació (les TIC).
Per descriure el turisme intel·ligent, he escollit la definició que proporciona l’ European Capital of Smart Tourism, i he subratllat alguns conceptes clau: accés, eines basades en IC-T, entorn o interconnexió:
‘Una destinació que facilita l’accés a productes, serveis, espais i experiències turístiques i d’hostaleria a través d’eines basades en les TIC.
És un entorn social i cultural saludable, que es pot trobar centrant-se en el capital social i humà de la ciutat.
També implementa solucions innovadores i intel·ligents i fomenta el desenvolupament d’empreses emprenedores i la seva interconnexió”.
Cal tenir en compte un fet.
Des del 2010 vivim una transformació digital provocada per sistemes intel·ligents i interconnectats capaços de ser autònoms en la presa de decisions.
La 4a Revolució Industrial afecta totes les capes imaginables de la nostra vida diària.
Prenent les paraules de l’escriptor Marc Vidal al seu llibre “L’era de la humanitat” (2019), “per al 2025-2029, els ordinadors assoliran un nivell de computació que s’assemblarà a les funcions del cervell humà. Deu anys després, el 2040, els ordinadors haurien de ser capaços de millorar per si mateixos ”.
Crec que és important analitzar els sectors econòmics a través de les lents que ofereix la 4a Revolució Industrial. Aquesta transformació ha provocat un gran impacte precisament en les indústries de la comunicació i el turisme.
Marc Vidal suggereix al seu llibre que la indústria turística hauria d’integrar 4 elements en la seva activitat diària:
. l’IoT,
. la gestió massiva de dades en big data i small data mitjançant el núvol,
. la interacció constant amb usuaris i clients, i
. la integració de tots els elements de mobilitat possibles en el seu model de negoci.
Crec que la indústria turística hauria d’integrar aquest darrer element, la mobilitat, de manera panoràmica. Aquest és el punt clau per aconseguir una millor experiència del client, una eina estratègica perquè les empreses creixin d’una manera sostenible i eficient.
L’experiència del client, al centre
Millorar l’experiència del client mitjançant la transformació digital ha estat precisament un dels elements subratllats per María Jesús Almazor, directora general de Telefónica Espanya, al Tourism Innovation Summit (TIS) 2020 de Sevilla.
La indústria turística ha de construir noves portes a partir de les quals usuaris i clients puguin entrar en contacte amb les empreses. Avui dia, tenir un lloc web dissenyat adequadament per a mòbils no és òbviament suficient.
En el marc del Tourism Innovation Summit de Sevilla, en una taula rodona sobre digitalització i ciutats intel·ligents, Enrique Martínez Marín, el president de la Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de les Tecnologies de la Innovació i el Turisme, SEGITTUR, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, ha assenyalat que “les destinacions que escaparan abans de la crisi seran les que coincideixin amb les prioritats del mercat” i, en aquest sentit, “l’esforç per la seguretat i la sostenibilitat marcarà el futur”.
Ningú discuteix que la sostenibilitat és una de les demandes més exigides pels consumidors a nivell mundial. En aquest sentit, un estudi del Boston Consulting Group (BCG) publicat el març del 2017 va predir que el respecte al medi ambient seria una de les megatendències que canviaria la forma de treballar de les organitzacions, juntament amb la personalització i els productes i els serveis premium, l’economia social, la seguretat de les dades i l’ètica.
Millorar l’experiència del client és una eina molt estratègica per a tot tipus de turisme de nínxol: des de l’enoturisme fins al turisme de luxe o el cinematogràfic.
El turisme de nínxol no és una carretera a la insignificància. Al contrari. Gràcies a estar “especialitzat”, el turisme “slow” serà un model més eficient.
El vídeo de viatges i el turisme intel·ligent
Hem dibuixat l’escenari, però, on és el vídeo de viatge en aquesta equació? Serà realment important en aquesta nova realitat? La meva resposta és absolutament SÍ. El “travel video” esdevindrà una eina estratègica per a les destinacions i les empreses turístiques més que mai.
Diversos estudis confirmen que el consum de vídeo ha crescut notablement durant la pandèmia. A Espanya, un estudi publicat al novembre de 2020 per Google revela que la gent passa 36 ’al dia veient vídeos a Youtube.
Òbviament, la gent no ha parat de viatjar durant aquests durs mesos. Hem viatjat mentalment, recordant antics viatges i projectant-ne de futurs. I el vídeo ha estat la palanca principal per activar aquests nous viatges.
Durant aquest període, l’empatia ha estat essencial per connectar amb el públic, tot i que el missatge principal que totes les marques turístiques han difòs, des de les DMO fins als hotels, ha estat que “estaven disponibles i preparades”.
Una nova imatgeria per als vídeos de viatge post covid-19
Amb l’impacte de la pandèmia de la covid-19, s’ha creat una nova imatgeria en el vídeo de viatges.
Al començament de la pandèmia, les destinacions van centrar l’acció no pas en els seus impressionants paisatges o monuments, sinó en les cases dels viatgers. Les destinacions van aparèixer com a proveïdores de sensacions a través de records o somnis per als futurs viatgers.
Per provocar el viatge interior, el pont era la majoria de les vegades una cosa semblant als “latte and tea moments”.
Els codis narratius i les decisions tècniques també s’han hagut d’adaptar. Els grans angulars han estat la millor manera de mostrar l’amplitud de les destinacions. Algunes marques s’han esforçat creativament per explicar d’una manera elegant i eficaç que els preocupava el distanciament social. Altres marques han decidit mostrar que apostaven plenament per la connectivitat.
Vegem alguns exemples.
L’empresa hotelera Melià va crear a principis de l’estiu del 2020 una campanya titulada “Stay safe with Meliá”, subratllant que l’experiència d’usuari pivota en aquests moments en oferir la necessària sensació de seguretat.
Destinacions com les Illes Fèroe es van centrar en el nou escenari postpandèmia per crear un producte turístic disruptiu. És el cas del “Remote Tourism”, una manera molt particular de descobrir els seus paisatges.
El “travel video” salvarà el turisme intel·ligent … i el documental farà la seva part
Al meu entendre, totes aquestes noves tendències provoquen el que sospito que tindrà conseqüències profundes en la relació entre l’audiovisual i la indústria dels viatges.
a) La persuasió suau es construeix cada vegada de manera més complexa. Es convida els espectadors a participar en la preservació dels entorns visitats de maneres molt interessants i no invasives.
Un dels millors exemples dels darrers anys d’utilitzar el vídeo per a la persuasió suau és la pel·lícula “Tubbataha, a National Treasure”, un curtmetratge documental sobre el parc natural dels esculls de Tubbataha, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Filipines. Tubbataha és reconeguda pel seu extraordinari valor universal en la conservació de la biodiversitat marina i per la seva bellesa excepcional.
Aquesta pel·lícula es projecta al vaixell que porta els turistes a Tubbataha. Té la capacitat de persuadir d’una manera molt suau i potent.
b) Noves narratives amb un estil molt personal estan apareixent en vídeos de viatges a tot el món. Es tracta de narratives eminentment cinematogràfiques. 3 exemples molt interessants de noves narracions al vídeo de viatges són pel·lícules com “Seeing Differently” de Chikahiro Hanamura, una sèrie de 3 vídeos produïts per a l’Oficina de Turisme de Kansai, l’independent travel video “The Nameless Call” del col·lectiu italià Wow Tapes o el film “Ritornare”, de Christof Schuerpf. .
c) S’ha aconseguit una notable originalitat en algunes pel·lícules que entenen que els espectadors controlen els codis de representació i esperen formes intel·ligents de comunicar-se de les marques, també les turístiques. Un exemple immillorable és la pel·lícula francesa “Staycation”, guardonada en diversos festivals del circuit CIFFT.
Crec fermament que el “Travel Video” salvarà l'”Smart Tourism”, el turisme compromès amb la transformació digital per millorar l’experiència dels seus clients i contactes.
En aquest escenari, el documental té un paper important. El llargmetratge documental “Formentor, el mar de las palabras”, dirigit i realitzat pel cineasta José Luis López-Linares i produït per Morena Films per a Barceló Hotels, és un clar exemple de com el turisme aprofita el cinema documental per mostrar els valors interns de la indústria. En aquesta pel·lícula, podem celebrar les biografies de les persones responsables de la creació de valor econòmic i cultural mitjançant la promoció del turisme.
I endevinin què? Gràcies a aquesta pel·lícula, espectadors de tot el món estaran preparats per viatjar a Formentor i tornar a visitar les increïbles històries rere aquest emblemàtic hotel de l’illa de Mallorca un cop acabada la pandèmia.