Español
EnglishUna de les reflexions més recurrents en l’àmbit del storytelling aplicat al turisme és que els viatgers desitgen ser interpel·lats, commoguts. És la típica sentència: “No et recordaré per qui ets sinó per com m’has fet sentir”. Per aconseguir-ho, els camins són múltiples i no hi ha una fórmula exitosa que pugui ser fàcilment replicable.
En tot cas, explotar l’autenticitat del destí em sembla la millor estratègia per desmuntar les reserves que pot manifestar un eventual viatger que dubta entre visitar diversos llocs. M’agradaria exposar dos exemples que, tot i partir d’estratègies narratives diferents, tenen un punt en comú: explotar els atributs del destí i dels seus prescriptors sense excessives pretensions ni renunciar a l’originalitat.
Sitia, so hard to say goodbye
L’espot turístic de Sitia, municipi grec de l’illa de Creta, fou una de les peces millor valorades en l’edició 2017 dels premis concedits pel CIFFT (International Committee of Tourism Film Festivals). El vídeo juga des de l’inici la carta de l’humor per vendre el destí.
La peça, ficcionada, juga voluntàriament la carta dels tòpics locals, però ho fa amb discreció i elegància. En tot moment sabem que som a Grècia. Se’ns dóna a entendre que les experiències que hi podem viure seran inoblidables i generem empatia amb els personatge principals. El protagonista, un home d’uns 65 anys, viu com una tragèdia abandonar el poble que l’ha acollit durant uns dies i es resisteix a fer-ho.
La peça funciona plenament i narrativament és impecable. Els protagonistes no són especialment personatges atlètics, però justament aquest detall fa que la peça funcioni a la perfecció. Es baixa a l’arena del possibilisme. No sembla que hi hagi grans pretensions en el posicionament narratiu. L’eslògan, en aquest sentit, hi ajuda. És difícil acomiadar-se de Sitia. Estenen les idees clares i es nota que el rodatge ha estat una festa.
Hamburg like a local
Al web que informa de la campanya “Hamburg like a local”, l’oficina de Turisme d’Hamburg presenta els set protagonistes de les seves històries com “els teus experts sobre Hamburg” i convida els visitants a deixar-se assessorar amb nous consells i descobrir racons desconeguts de la ciutat.
7 peces de 2’ cadascuna composen la campanya “Hamburg like a local”. En aquest cas, a diferència del vídeo de Sitia, el registre és documental, tot i que les càmeres lentes ens introdueixen en la lògica de la publicitat. Un cop més, la gran troballa de la campanya, al meu entendre, és la falta de pretensions.
Ja des de la tria dels prescriptors que protagonitzen les peces, s’emmarca clarament quin és el target a adreçar-se: joves europeus d’entre 30 i 40 anys que viatgen regularment per Europa i desitgen descobrir petits racons que els sorprenguin però a la vegada siguin de fàcil decodificació. Amants de la cultura urbana però també de la natura, la moda, l’art i l’esport. Els rètols ajuden a identificar els espais que se’ns mostren: restaurants, cafès, sales de concert… fins i tot un mercat on ens podrien arribar a fer provar olives d’Aragó i Catalunya…
El vídeo funciona com un estilet. De manera molt suau s’ensenyen entorns i experiències agradables. Un cop més, sense pretensions. No es renuncia a mostrar l’arquitectura industrial de la ciutat i, en no ocultar-la, es dóna un missatge de maduresa. Es fa promoció local, però també es presenta Hamburg com un entorn cosmopolita. La campanya va directe al gra. La metàfora de la campanya tal volta sigui la darrera seqüència del vídeo “On the road with Tania” subratllant el plaer que pot suposar prendre una copa de vi en una terrassa a la vora del riu Elba una tarda de primavera.